Noticies

11
nov.

DEJUNI COL·LECTIU A CORNELLÀ

El 10 de novembre, a les 20 hores, un grup de ciutadans de Cornellà de Llobregat van fer el ritual d’iniciació en un ambient alegre i acollidor al Casal Parroquial de Santa Maria. La previsió és fer el dejuni per relleus fins el 20 de desembre a l’adreça del carrer Mn. Jaume Rafanell, núm. 11 – Cornellà de Llobregat. VIDEO: …

Read More


RESUM

Som Poble

SOM POBLE,

SOM PARLAMENT,

SOM GOVERN

Per dignitat, ni un sol càrrec sancionat
Dejunem: fem salut, fem poble,
tenim fam de llibertat

Què volem

Tan bon punt un representant del poble o un càrrec polític sigui sancionat, inhabilitat o condemnat per defensar els drets de ciutadania, com el dret a decidir, iniciarem un dejuni col·lectiu que s’escamparà imparable per tot el país fins aconseguir que pugui tornar a exercir les seves funcions amb normalitat.

Un dejuni públic i col·lectiu, distribuït arreu del país, en locals cívics o socials, amb una, cinc, vint… persones que dejunen fent relleus durant dos dies o fins a una setmana cadascuna, segons les seves possibilitats i lliure compromís.

El dejuni, qui pugui només prenent aigua purificadora, es mantindrà per relleus el temps que calgui per mantenir la dignitat, per defensar els nostres representants legítims; ens hi juguem la democràcia: no volem ni podem acceptar que per defensar el dret a decidir siguin difamats, investigats, inhabilitats, sancionats i, potser condemnats.

El dejuni ens fa més conscients com a persones i ens enforteix com a poble; depura els nostres cossos i ens vincula com a membres d’una xarxa silenciosa que teixeix lligams solidaris en cada població. L’Annex “Dejunis notables” recull casos històrics que mostren la força d’aquesta reivindicació noviolenta.

 

Com participar

  • Fes-te solidari de la convocatòria inscrivint-te en aquesta web. Rebràs una confirmació.

  • Segueix les recomanacions que s’hi fan.

  • Declara l’inici i final del teu dejuni, indicant el local concret i les dates.

  • També les entitats es poden inscriure per facilitar espais controlats de dejuni.

Com fer un dejuni saludable

Un dejuni prudent no és una vaga de fam. No és un acte de privació ni de patiment: és un procés de regeneració cel·lular, de neteja del cos i d’enfortiment de l’esperit. Un dejuni col·lectiu no es fa contra ningú, no és un xantatge: és un procés voluntari de confiança en un mateix, de solidaritat amb els altres i d’enfortiment comunitari. Perquè tingui aquests efectes benèfics cal tenir en compte les recomanacions de la Nota adjunta “Dejuni”.

Qui som

Fam de Llibertat és una plataforma ciutadana integrada solidàriament per totes les persones que ens hi anem inscrivint. Els iniciadors érem amics de Lluís Maria Xirinacs.

Dejuni Classic

EL DEJUNI, RECOMANACIONS CLÀSSIQUES

La importància de la cultura del dejuni s’ha quasi perdut en el temps. Les seves connotacions religioses són importants, però n’hi ha moltes més, sobretot higièniques. “Higiene. Conjunt de principis i de pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen conservar o millorar la salut” (Diec).

Cal diferenciar dejuni (vacances de l’aparell digestiu de manera voluntària) de la fisiologia de la inanició (passar gana de manera involuntària). El dejuni és la prova genuïna de la nostra confiança en la tremenda intel·ligència del nostre organisme.

D’alguna manera, donada la seva intel·ligència natural, quan ens enguixen la cama trencada, per exemple, el misteri de la curació queda amagat sota el guix i no sentim res. Quan fem un dejuni, fem una neteja a fons, vivim i observem una pila de reaccions del cos que no havíem experimentat. El dejuni ajuda el cos a desfer-se d’allò que li fa nosa, com algunes toxines emmagatzemades en el greix, i aporta fermesa i estabilitat a la psique. Curt i net, el ver problema del dejuni és la nostra ignorància dels seus beneficis, que feien que fos practicat sovint en l’antiguitat i encara avui en altres cultures. I també en algunes clíniques o balnearis elitistes i caríssims, especialment a Alemanya.

Aquest dejuni a escala nacional és fa per a reforçar els vincles emocionals entre nosaltres i donar fe de la nostra determinació.

Heus aquí algunes de les NORMES que s’han de respectar per dur a terme qualsevol dejuni. Però, la primera de les normes, la que de lluny preval sobre totes les altres, és tenir clar l’objectiu del dejuni i prendre la determinació pertinent. Si es tracta de problemes de salut, hem d’estar sota el control d’un metge especialitzat. Si es tracta d’una acció política com la nostra “Dejunem: fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat!” la cosa canvia considerablement. Necessitem integrar-nos dignament en el psiquisme col·lectiu que sosté l’esperança d’un país lliure i democràtic.

Si de veritat creiem en nosaltres mateixos, deixar de menjar uns quants dies respectant ESTRICTAMENT les següents normes bàsiques, no hauria de suposar cap problema. I si la cosa no et va bé: plegues. Però redobla l’activitat ajudant i encoratjant la gent del teu entorn, i estaràs amb pau amb tu mateix/a. Cal recordar que el sentit comú fa miracles i ajuda a superar les turbulències mentals pròpies i alienes. 

Normes:

Tenir clar l’objectiu del dejuni i prendre la determinació pertinent dels dies que hom pot/vol dejunar. Aquest és un acte sobirà i voluntari, que cada persona pren del seu lliure albir i amb ple coneixement del seu estat de salut. En cas contrari no hauria de participar.

El dejuni és un bon moment per a no alimentar el cervell amb un empatx de notícies. Un podria, per exemple, no mirar cap pantalla digital. Per mantenir-se al dia és preferible la comunicació oral amb els amics o familiars, que sens dubte facilitaran la informació necessària al dejunant. O sigui: E-mail, whatsapp, televisió i equivalents estan desaconsellats, per més que cadascú pot fer el que li plagui, com és natural.

Les criatures que no han arribat a la pubertat no haurien de fer dejuni, com tampoc les dones en gestació. Però, encara que algú no dejuni, tothom es pot solidaritzar amb la Campanya renunciant a tota mena de dolços i begudes ensucrades.

Prendre la iniciativa amb la conformitat de l’entorn familiar, molt important.

Crear un ambient positiu col·lectiu en un local amb condicions.

Prendre només aigua: un litre i mig d’aigua diaris sembla suficient en la majoria dels casos.

“Mastegar” l’aigua: es pren en petits glopets que es fonen a la boca, una pràctica excel·lent que cal aprendre.

Descansar, però evitar de jaure massa i donar la imatge d’estar mig mort; els primers dies ens hem de moure moderadament.

Com que la nostra causa és justa, la confiança creix en la mesura que avancem.

Si la cosa semblés que no va bé, es plega. Si hi hagués alguna reacció inhabitual, no dubteu en cercar consell mèdic.

Per acabar el dejuni, es desaconsella retornar bruscament a la dieta habitual. Podem prendre sucs de fruita natural, sense fer barreges de fruites diferents, que a més d’innecessàries són contraproduents, o caldos vegetals suaus. Un got cada dues hores durant un o dos dies, d’acord amb la durada del dejuni. També cal “mastegar” els sucs per insalivar-los bé.

Imprescindible que, abans de començar el dejuni, llegiu de dalt a baix i us regiu per l’adjunt document “Dejunis”, redactat per un equip de metges especialment per a la nostra plataforma.

Famdellibertat.cat, agost del 2017

Dejunis

INTRODUCCIÓ

El dejuni com a forma de protesta és un acte d’exercici de la llibertat individual fruit d’una decisió presa amb  total  autonomia i  coneixement.  Tot i  que es  pot donar en  un  context col·lectiu, cal tenir sempre en compte que la decisió de participar-hi és sempre individual i lliure, per tant, hom pot desdir-se’n en qualsevol moment sense haver de donar cap explicació a ningú.

Abans d’iniciar aquest tipus de protesta cal informar-se dels potencials riscs i prendre la decisió un cop avaluada tota la informació.

ASPECTES GENERALS:

La tolerància al dejuni té molta variabilitat individual i pot disminuir molt si la persona pateix alguna malaltia crònica. Tot i així, en principi es pot dir que, en persones sanes, un dejuni de curta durada és poc probable que tingui conseqüències adverses per la salut. A partir d’una setmana, creix la possibilitat que la persona desenvolupi una desnutrició i en pateixi les conseqüències que se’n deriven.

Aspectes pràctics a tenir en compte:

  1. Entorn: És important de gaudir d’un lloc personal i íntim on descansar i poder aïllar-se de l’entorn si es vol. Encara que el dejuni sigui de curta durada, cap persona que opti per aquesta fórmula de protesta no es pot quedar mai sola.

  2. La designació d’un Responsable de Comunicació pot ser útil per deslliurar els que realitzen la  protesta  d’informar  als  mitjans  de  comunicació  i  per  protegir-los  de  comentaris maliciosos que puguin venir per aquesta via.

Què passa quan hom fa dejuni?

Per entendre aquest fet, és útil conèixer dues situacions metabòliques: la que es dóna després d’haver menjat (en que s’activen les vies metabòliques encaminades a emmagatzemar els nutrients en teixits de dipòsit) i la que es dóna amb el dejuni (en que el metabolisme s’adapta en  certa  manera  a  aquesta  situació  disminuint  la  despesa  energètica  i  el  consum  de  les reserves corporals).

En les primeres 48h d’un dejuni es van consumint les reserves de glucogen de l’organisme (que es troben al fetge i al múscul) i es produeix una situació de transició entre les dues situacions metabòliques esmentades. És, per tant, el moment de majors canvis, pel que també és el període en que hom pot experimentar més símptomes: gana, mareig, dolor abdominal, cansament, trastorn del son.

Quins són els efectes previstos?

  1. Cal preveure una pèrdua de pes a un ritme aproximat de mig kilogram per dia. Aquesta pèrdua de pes serà més ràpida els primers dies i s’anirà alentint a mesura que passi el temps.

  2. La pèrdua de força és també un dels efectes esperats a mesura que es perllonga el dejuni (en part per l’esgotament de les reserves de glucogen, però també per pèrdua de massa muscular). La recuperació de la força física després del dejuni dependrà de molts factors: edat,  forma  física  prèvia  i  durada  del  dejuni.  És  important  que  mantingui,  però,  una activitat física lleugera que no sigui extenuant.

  3. Efectes psicològics: Està descrit en gent que fa dejuni, un augment inicial de la sensació d’alerta i lucidesa, que pot persistir durant temps. Així mateix es poden produir alteracions del ritme del son.

  4. Efectes digestius: A l’inici del dejuni es pot experimentar dolor a l’estómac. A mesura que avança el dejuni, la sensació de gana disminueix, apareixent un desinterès pel menjar. També poden aparèixer nàusees, sobretot a l’inici. En aquest cas és important, mantenir la hidratació, bevent petites quantitats de líquids, però amb freqüència. El restrenyiment és també una conseqüència que cal esperar, podent no produir-se cap deposició durant el dejuni.

  5. Efectes cardiovasculars: La disminució de la pressió arterial i l’enlentiment del pols són efectes esperats. És molt probable que hom experimenti hipotensió ortostàtica (baixada brusca de la tensió arterial en posar-se dempeus, manifestada en forma de mareig i palpitacions), fet que millorarà si evita incorporar-se de forma brusca i ho fa de manera gradual. És important mantenir en tot moment una bona hidratació. Si hom pren fàrmacs per la pressió arterial, és possible que tingui baixades de pressió.

  6. Les dones premenopàusiques poden experimentar trastorns del cicle menstrual i inclús una falta de la menstruació. Si aquest és el cas, cal fer igualment un test per descartar un embaràs.

  7. Hipoglucèmia  (nivell  de  glucosa  en  sang  baix).  Tot  i  que  l’organisme  té  els  seus mecanismes reguladors per evitar una baixada de sucre, i que en una persona sana és infreqüent, aquesta pot arribar a produir-se. Els símptomes són: mareig, suor freda, alteracions del nivell de consciència o de conducta (inclús convulsions o coma, si aquesta no es tracta). Per tractar-ho, cal prendre algun líquid amb glúcids (sucre, suc de fruita).

  8. Riscos: Algunes malalties cròniques poden suposar un risc afegit per una persona que realitza un dejuni. Per una part, augmenta la probabilitat que la persona tingui una desnutrició de base sense saber-ho i que la faci molt més vulnerable. Per altra part, certes malalties poden evolucionar malament amb el dejuni. Són d’especial esment:

  9. a. Malalties cròniques del fetge com la cirrosi, que són molt poc resistents al dejuni.

  10. b. Malaties renals, ja que poden empitjorar amb el dejuni

  11. c. Malalties del cor. Existeix un risc augmentat que la persona faci alguna arítmia, la qual pot inclús posar en perill la vida de la persona

A QUI ES DESACONSELLA FER UN DEJUNI PER MOTIUS DE SALUT?

–      Qualsevol  malaltia  crònica  (e.g.  cardiopatia  de  qualsevol  tipus,  malaltia  pulmonar, insuficiència renal). En aquests casos, el seu estat de salut pot empitjorar en qüestió de dies, amb elevat risc de seqüeles o inclús vital.

–     La diabetis: el seu estat de salut es pot deteriorar en qüestió d’hores.

–      Antecedents psiquiàtrics com depressió o trastorn de la conducta alimentària (anorèxia o bulímia). Es desconeix quin són els efectes d’un dejuni sobre el curs evolutiu d’una malaltia psiquiàtrica, però és possible que pugui actuar com a desencadenant d’una nova descompensació de la malaltia. Per tant, inclús si aquesta està ben controlada amb o sense tractament farmacològic, hauria de descartar-se la possibilitat de fer un dejuni.

–      Baix pes [un índex de massa corporal inferior a 20; IMC= pes (kg)/ talla al quadrat (en m2)], donat que la resistència al dejuni és previsiblement menor.

–      Gestació o possibilitat d’estar embarassada,  donat que  un  dejuni  podria tenir efectes perjudicials pel fetus.

–     Minoria d’edat

–     Edat avançada: No hi ha un bon criteri per establir un límit d’edat. Sabem que a partir de la 5a dècada de la vida, la massa muscular comença a minvar. En edat geriàtrica la possibilitat de recuperació a una pèrdua de pes és menor i pot situar l’individu en una situació de vulnerabilitat o fragilitat després d’un dejuni perllongat, que podria no recuperar.

Cal tenir en compte que aquest procés és un contínuum i que establir un límit d’edat és totalment arbitrari, però a manca d’un límit millor es podria establir el límit a 65 anys.

LA REALIMENTACIÓ. Què fer quan acabem el dejuni?

Si el dejuni dura una setmana, és probable que el cos no estigui en condicions d’assimilar grans quantitats de menjar, pel que es recomana introduir la ingesta de forma gradual. És recomanable evitar inicialment àpats quantiosos i començar amb sèmoles, arròs bullit, sucs, pa torrat,  poma  bullida,  i  pollastre  o  peix  blanc  bullit  o  a la  planxa.  Si  hom  nota  molèsties digestives o malestar, es recomana menjar amb freqüència petites quantitats repartides al llarg del dia. Recordar que també és important beure líquids. A mesura que es vagi tolerant bé el menjar, es poden anar introduint més aliments fins tornar a l’alimentació que hom feia abans del dejuni.

Compromís Cordial

Compromís Cordial

La plataforma FamDeLlibertat desitja potenciar la part elemental de totes les entitats i col·lectius que lluiten per una Catalunya lliure. Hem pensat un moviment cívic estrictament lligat a la lliure determinació de cada persona a l’efecte d’alçar-nos plegats, com una sola veu, mentre hi hagi un representant, un càrrec públic sancionat per motius polítics. Una crida adreçada a totes les persones i entitats del país instant-les a participar en un dejuni col·lectiu, requereix prudència, ponderació i transparència.

Prudència perquè ens adrecem a persones que potser desconeixen la fisiologia del dejuni i que poden estar exposades a emocions fortes alienes al dejuni, que és una font de pau i salut.

Ponderació perquè hem d’esforçar-nos per a crear un clima de confiança i equilibri entre les forces vives del país, la vera garantia que estem trepitjant terra bona.

Transparència perquè diverses persones independents hem pensat i escrit els documents presents amb la intenció que es comprengui que hom és lliure d’aportar el seu gra de sorra per construir una democràcia vera.

Exigim el respecte dels nostres mandataris alhora que fem sentir els batecs de la determinació d’un poble unit, que també es guanya el respecte dels seus mandataris. No obstant la qualitat d’aquestes forces associades, cal entendre que el pensament que prima sobre tots els altres és senzill: si no fem pinya, tots els propòsits són vans. Puix que els millors pensaments no deixen d’ésser els millors exercicis mentals, unir la força dels nostres cors és tot allò que cal per vèncer.

Les Adhesions d’entitats i col·lectius representen que milers de persones són cridades a participar a un esdeveniment, el qual dignifica l’índole de qualsevol grup i organització. Quin és l’abast de les iniciatives que potencien una societat civil forta, plural i solidària capacitada per a contribuir decisivament en el ben estar de tothom? Cal reconèixer la incidència positiva del teixit social auto organitzat amb el qual tot és possible. Cal un ver Compromís Cordial que unifiqui les forces vives de la nostra Terra.

Fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat!

Fem salut perquè al costat de qui dejuna i per dejunar bé li cal l’escalf de l’entorn. I tan mèrit té qui dejuna com qui l’acompanya.

Fem poble perquè el nostre dejuni és una Festa cívica com les Diades, un esdeveniment digne i responsable. El dejuni, però, té una continuïtat en el temps que dura dies. Tanmateix, quan no tenim per costum donar vacances al nostre aparell digestiu, pot ser que un parell de dies siguin un calvari per a qui guarda la ment clavada en allò que menjarà, però també pot ocórrer que es passi una setmana vivint una sensació de plena llibertat com mai havíem experimentat. Es tracta de simples trapelleries de la ment, és a dir, de cap novetat.

Tenim fam de llibertat perquè un dels camins per treballar la llibertat emocional de la persona és el control de la pròpia ingesta i és així com potenciem els valors en els que es fonamenten les llibertats socials. Naturalment, sempre respectant el moment i del coratge de cada persona a l’hora de defensar els seus drets i els seus representants en les nostres institucions.

El Ritual d’iniciació

El ritual d’iniciació en un ambient alegre i acollidor és d’una importància psicològica cabdal. La persona que inicia el dejuni se sent reconeguda i entra a fer part del psiquisme col·lectiu dels que emprenen o han emprès la mateixa acció. És igualment important pels que deixen el seu dejuni, quin que sigui el motiu o el moment.

El nostre esperit de confiança i llibertat ens diu que els dejunis es poden dur a terme col·lectivament en locals condicionats amb un ambient reposat, o individualment cadascú a casa seva. El ritual d’iniciació uneix les persones. Tothom cobra la deguda importància i és una mena de compromís envers la comunitat, un compromís que ajuda a no perdre l’autoestima i a no faltar a la paraula donada. El ritual no hauria de superar l’hora. Cada grup o entitat l’organitza i l’amenitza lliurement al seu gust. Els ajuntaments i els barris hi haurien de participar activament.

Però l’acte central és sempre el mateix: Les persones que inicien el dejuni prenen un got d’aigua en públic.

Les criatures i els adults que no poden dejunar participen privant-se, per exemple, de llaminadures, pastissos i begudes ensucrades. Prenen aquesta “brossa” i la llencen en un sac o recipient. La privació d’aquests capricis es fa per setmanes: una, dues, deu o millor, una vida.

Els que deixen el dejuni prendran un suc de fruita natural espremut en el lloc del ritual i en el moment.

Famdellibertat, 3 de setembre de 2017

Dejunis Notables

Dejunis notables

“Un sol refús guareix trenta-sis mals”, diu un proverbi indi.
“El poble no hauria de fer res més que creuar-se de braços per a esdevenir formidable”
Marquès de Mirabeau, polític i escriptor.

“Satyagraha és aquesta formidable revolució que consisteix en creuar-se de braços”. Lanza del Vasto

Els dejunis notables són aquells que posen en relleu el coratge i la determinació d’una persona, una comunitat o un poble, són aquells en els quals hauríem volgut ser-hi i que ens fan forts contra la malaltia i l’adversitat. La pràctica del dejuni es perd en els temps.

El dejuni són les vacances de l’aparell digestiu de manera voluntària. Una aventura de l’esperit. En anglès el substantiu fast significa: un període en que no es prenen aliments: to go on a fast. Shelton observa que la paraula ve del vell anglès “faesten” que significa estable i fix. Dit d’una altra manera, el dejuni es allò que governem sobre unes bases fixes, sota control i condicions fermes.

En el diccionari, la traducció de l’expressió “vaga de fam” és “hunger strike”. Però seguin la petja de Gandhi o en els llibres del doctor Shelton, no hem trobat aquesta expressió. Amb tot, l’expressió existeix, ens hi referim i cal preveure alguna manera de diferenciar-la del Dejuni, en benefici de la transparència.

Ens arrisquem a suggerir, sempre hi ha subtilitats amb les qual entretenir la perspicàcia, que el Dejuni és una pràctica realment beneficiosa per a tothom en graus i qualitats diferents i que la “vaga de fam” és una manera de Constrènyer: obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. És tracta, doncs, d’una arma llancívola, d’un bumerang, que no toca ni el cor ni l’enteniment de qui no escolta, un d’aquells que t’estimen més mort que viu.

Conten que vivim en democràcia i que tothom té dret a dir la seva. En el nostre cas, qui no ha experimentat un dejuni, hauria de ser respectuós de l’acció d’altri. No obstant això, tothom que participa en el nostre Dejuni col·lectiu ha d’evitar a qui tot ho xerra. Un bon amic atrevit, preparat per anar lluny amb el seu dejuni, preveu que hi haurà “sucs gàstrics putrefactes amb potes” que faran mans i mànigues per embrutar-ho tot.

Trobem dejunis que amb un dia donen resultats i vagues de fam de més de 60 dies en els quals s’hi han deixat la vida. Des d’aquesta perspectiva, el nostre Dejuni és una festa intel·ligent, ordenada, solidària i una oportunitat per fer salut. Nosaltres, amb la intenció d’harmonitzar la força de la nostra determinació, en vista del repte Dejunem: fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat, necessitem envigorir l’esperit abraçats a l’essència mística de la paraula preferida de Gandhi: Satyagraha.

La imperiència del científic, el coneixement i l’actuació conscients directes a través de l’esperit, dóna penyora que després de la Consciència, el substràtum de la Realitat, hi ha el substràtum de l’Existència Absoluta: satya. El gramàtic explica que el nom satya consta de tres síl·labes: sa, ta i ya. La primera i la darrera són la veritat i la del mig és la no veritat. La no veritat, trobant-se entre dues veritats, la predominança de la veritat està assegurada. (A tall oportunista: si a l’hora de participar en el Dejuni, Tu i Jo donem prova de la nostra determinació, l’amic que dubta s’hi posarà). El substràtum del món es defineix com l’existència irrefutable” o Sat: Veritat o Existència. El sentit del mot Graha desborda aquest quadre; té a veure amb la servitud i la disposició de l’esperit a l’hora d’interpretar la Realitat. Els òrgans dels sentits són Grahas, facultats junyides al dinamisme de l’Existència, la Veritat.

Satyagraha significa subsistir aferrat a la Veritat única i universal: l’Amor.
I no podem evitar d’aferrar-nos-hi, perquè la Veritat i l’Amor els experimentem

en les profunditats de la nostra persona, i és el dret camí de la Felicitat.

Els dejunis estratègics de Gandhi

Per comprendre la dimensió humana i tràgica dels dejunis de Gandhi, Bapu (el pare de l’Índia) hauríem d’endinsar-nos en les profunditats de la immensa, imprevisible i cromàtica idiosincràtica de l’Índia. La terra de la ciència, la saviesa i la mítica per excel·lència, també és la terra on totes les fes i totes les aberràncies possibles són creïbles: encara avui, ocorre que algunes vídues són gitades a la pira funerària de qui fou llur marit o simplement abocades a la prostitució.

Els Tres Dejunis a mort del 1933 tenien el mateix objectiu: el Mahatma, la Gran Ànima, conduïa els Hindús i els Intocables a entendres, encara una vegada més. “Només la tornada dels Intocables en el si dels hindús li salvaria la vida”

La problemàtica era -i és- enorme i enquistada. L’aberració de totes les castes envers els Intocables, els fora casta, els del baix fons de la societat, els encarregats de manipular els excrements, creava un problema insoluble: la lluita per l’alliberament nacional o la lluita per la integració dels Intocables. Amb aquesta problemàtica, els britànics aixafaven com un ou el moviment d’alliberament nacional. Però la tenacitat i la força espiritual de Gandhi no n’escollia cap, volia les dues lluites en una i perfectament agermanades. A Gandhi, els esculls de d’orgull i la prepotència classista, no l’aturaven pas. Finalment, els seus dejunis estratègics van estovar els cors i agrumollar el desig de la seva gent. I la fe, el coratge i l’obediència de les multituds van fer fora la potència imperialista anglesa.

Gandhi no va fer mai una vaga de fam contra l’opressor. Però, quan els opressors colonialistes se’n van haver anat i el Pare de l’alliberació de La Perla de la Corona anglesa va ser assassinat, l’Índia va canviar perquè tot continués igual, i va tornar a caure sota les urpes perverses de les màfies ancestrals.

Els dejunis de Gandhi maldaven per a la reconciliació entre totes les persones i les religions d’aquest món i ni les vicissituds ni ningú va torçar el seu esperit:

“…Has de mirar fixament el món de cara per bé que el món

et pugui mirar amb els ulls esquitxats de sang,.. No tinguis por.

Fes confiança a aquella petita cosa que està dins el teu cor i que et diu:

renuncia als amics, dona, tots; però dóna fe de totes aquelles coses

per què has viscut i per les quals has de morir.”

GANDHI, agost de 1944

Els dejunis forassenyats d’en Lluís M. Xirinacs.

Parlar d’un forassenyat que, a més, ha estat el teu Amic de l’ànima, no és fàcil.

Quan la paraula Independència encara era una expressió reservada a uns grupuscles radicals, als setanta, en Xiri ja s’hi jugava la vida. Les seves vagues de fam el van portar dues vegades a un pèl de la mort. En Xirinacs no feia dejunis, feia vagues de fam a mort. En Lluís M. no especulava sobre la naturalesa del patiment i, al final del seus dies, també va donar prova que tampoc especulava sobre la naturalesa de la mort.

No obstant els seus coneixements enormes i la seva intel·ligència poderosa, en Lluís M. sempre volia dirigir-se únicament a les persones: era el costum, com a resposta humana davant de les dificultats de la vida. Ell era així! Hom diria que era incapaç de comprendre que la “veu de la consciència” no funciona en aquells que han venut l’ànima al càrrec que representen. La seva ànsia de justícia s’alçava, fins i tot, contra la trista desgràcia dels professionals que no tenen orelles que puguin afectar llur deshumanització.

Els dejunis forassenyats d’en Lluís M. Xirinacs, són els dejunis d’un foll d’Amor que dóna la vida per la seva Terra i la seva gent.

Cal llegir: Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies.
http://bardina.org/vaga-de-fam-per-catalunya/lluis-maria-xirinacs-vaga-de-fam-per-catalunyacat.htm
L’espectacle obsessiu, diari de presó, 1/1974.

La vaga de fam de Marinaleda

Ens hem atrevit amb els dejunis estratègics de Gandhi i amb les vagues de fam forassenyades d’en Xirinacs. Però amb quina mena de lucidesa espiritual sabrem concebre la temeritat de 700 “jornaleros” resistint l’impossible, abandonats a les meres intuïcions, durant 9 dies de l’agost del 1980, a 40 graus, en un petit poble andalús, Marinaleda?

Allò no era un dejuni que governem sobre unes bases fixes, sota control i condicions fermes; allò era una vaga de fam contra la iniquitat crònica de l’Estat, la perversitat estable de l’oligarquia, la mala jeia arribista dels partits i més i més, i contra els ben nascuts com Tu i Jo; allò era la imatge de la desesperació farta de desesperar, la mateixa desesperació que el 80 % de la població mundial actual i dels “suïcides” que el Mediterrani engoleix.

Els homes, les dones i les criatures de Marinaleda, no sabien que “Un sol refús guareix trenta-sis mals” que “El poble no hauria de fer res més que creuar-se de braços per a esdevenir formidable”? que “Satyagraha és aquesta formidable revolució que consisteix en creuar-se de braços. No, no, no, sentien la veu de l’anima; allò que Bapu deia ser la confiança a aquella petita cosa que està dins el teu cor; allò que en Lluís M. Xirinacs diu que fa llei i és la millor llei, la més democràtica, sorgida de la praxi espontània del poble i, en definitiva, allò que un “jornalero” arrenca de les seves tripes fent miques tota la xerrameca democràtica:“Vamos a vivir o vamos a morir, pero vamos a vivir con dignidad”.

Amb tot, si algú no se sent amb forces i dubta de les seves possibilitat per fer un dejuni d’uns quants dies gaudint de la seva llibertat i confort, pot cobrar la consciència de la força de l’esperit, i de primera mà, (a Internet) sobre una vaga de fam espontània, la més Notable que coneixem.

Heus aquí un petit tast d’aquesta experiència tremendament humana.
1980, agosto. Huelga de hambre en Marinaleda.

Día 15, viernes.

Comunico a la prensa que estamos en huelga de hambre, que somos más de setecientos y que queremos soluciones. (p. 72) … Frente a la huelga de hambre, lo dijimos, el poder no puede utilizar la represión, por eso que eche mano de la mentira. (p.88) …. Los niños quieren futuro. Es su derecho. Todos los niños del mundo se preguntan por su futuro, quizás porque recelan de unos mayores demasiado viejos, egoístas, hipócritas y torpes para ser niños y demasiado estúpidos para ser hombres. (p. 91) … Hoy he notado cansancio en algunos que apenas si podían sostenerse en pie; sin embargo, alguien me dice una frase que me impresiona: “Vamos a vivir o vamos a morir, pero vamos a vivir con dignidad”. No he podido ver quien me lo decía, pero la voz era la voz gastada de un viejo jornalero. (p. 92) … ¡Qué importante es que el escritor ande en los sufrires del pueblo! (p. 97) …

Día 21, jueves.

En estos días que llevamos de lucha he podido confirmar que, aunque nadie sabe leer ni escribir, el pueblo no es analfabeto. He caído en la cuenta de que no es más analfabeto quien menos sabe leer o escribir sino aquel que no sabe mamar el saber del gran libro de la vida. Lo que ocurre son dos saberes distintos casi opuestos, dos culturas, casi dos civilizaciones. Una que domina y se ensancha, la otra que se resiste a desaparecer…. Al pueblo los que ocupan el poder le tienen un miedo feroz… ¡Ay! si el pueblo pudiera hablar. ¡Ay! si alguien le supiera oír… No para de aumentar el número de mujeres en huelga de hambre, son ya tantas como hombres y con más coraje. La mujer de aquí es un espejo en
el que tenemos que mirarnos todos… En esta lucha su comportamiento sigue siendo ejemplar. La disciplina i la firmeza de esas mujeres son la clave de muchas de las acciones que aquí se emprenden. (p.100)

Día 22, viernes.

Me quedo pensativo. Me pregunto si la historia no irá ya escrita en la conciencia de estos hombres y mujeres sencillos que son capaces de estar después de nueve días de huelga de hambre hasta las cuatro de la mañana para tomar una decisión o si no estará ya escrita en
esos cientos y cientos de jornaleros que se han solidarizado con nuestra lucha o en tantos otros que desde cien mil lugares diferentes han alzado su esperanza y se han puesto a disposición de Andalucía i de los explotados… Esta noche aquí se ha roto el orden establecido. Los explotados han dicho su palabra por encima de todas las berreras que el poder organiza para dejarnos en el silencio. (p. 110)

MARINALEDA, Andaluces, levantaos. J. M. Sánchez Gordillo. ALIBE Granada, 1980

La campanya Dejunem: fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat!

 pretén mobilitzar l’enteresa d’un poble que ja és independent

, atès que dóna prova de la Força i la Concòrdia que mou el geni del Poble.

Jaume Chalamanch

Cardedeu, 24 d’agost de 2017

Entitats

Notícies

0

DEJUNI COL·LECTIU A CORNELLÀ

El 10 de novembre, a les 20 hores, un grup de ciutadans de Cornellà de Llobregat van fer el ritual d'iniciació en un ambient alegre i acolli
Learn more
0

Comunicat del dilluns 6 de novembre

El dijous 2 de novembre l’Audiència Nacional va empresonar el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers del govern legítim de Catalunya
Learn more
0

Comunicat del dimarts 19

HELP CATALONIA. SAVE EUROPE La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha decretat presó sense fiança per als presidents de l’ANC i
Learn more
0

Ens adherim a la Marató de Silenci

Ens adherim a la iniciativa de País Conscient, secundada ja per desenes d'entitats, de crear un espai d'interioritat mitjançant el silenci,
Learn more
0

Situació actual

Desprès de l'aturada del dejuni per part dels primers dejunants, amb motiu del referéndum del passat dia 1, volem informar que altres person
Learn more
0

Aturada de País

“Feu-me justícia, defenseu la meva causa contra la gent que no estima; allibereu-me, Déu meu, d’aquests homes perversos i traïdors.” LAUDES
Learn more
0

Comunicat oficial

Per dignitat, ni un sol càrrec sancionat. El dejuni rotatiu famdellibertat.cat, tal com estava previst, va començar dilluns 25 de setembre a
Learn more
0

La Caputxinada 2017

https://youtu.be/Z1FEBpvb_8A
Learn more
0

Cerimònia Inaugural

Renunciar a menjar és posar sobre la taula dels polítics que, per a alguns, la justícia pot ser més important que la vida. Dimarts dia 26 el
Learn more
0

Mahatma Gandhi


Learn more